Taller: Els habitants secrets del riu Glorieta a Alcover

5DII_16775 1000

Frigànies, efímeres, perles…

Vine a descobrir les petites bestioles que viuen amagades en un món secret sota els còdols i t’adonaràs de la importància de conservar els nostres rius.

Aquest taller serà impartit pel Dr. Jesús Ortiz, expert en ecologia fluvial, i portarem un microscopi amb monitor per tal que tothom pugui veure de ben a prop els petits habitants que viuen a l’aigua.

A l’acabar el taller dedicarem una estona a fer una actuació voluntària de recollida de residus.

Dia: diumenge 26 de gener

Horari: de 10 a 13 h.

Lloc: Font Fresca d’Alcover (Alt Camp)

Inscripcions: Has d’enviar un correu electrònic a info@assoc-cen.orgper reservar plaça, indicant nom i cognom, edat i municipi de residència de tots els interessats abans del divendres 24 de gener.

Monitor: Dr. Jesús Ortiz

Donatiu: Proposem fer un donatiu mínim de 5 €/persona per donar suport als nostres projectes de conservació.

Apte per a totes les edats i especialment pensat per a famílies. Molt interessant per professors i amants de la natura.

Places limitades.

Portarem els jocs de cartes Ictio (12 €) i Papilio (15 €) per si algú en vol comprar.

5DII_19037 1000

Vine a jugar a l’Ictio i altres jocs de natura a Sabadell amb l’ADENC

 

20181116_110628 1000

Vine a jugar a diferents jocs de taula sobre la biodiversitat! Aprèn de la natura jugant!

Activitat gratuïta del programa Vivim, respirem, replantegem Sabadell subvencionat per l’Ajuntament de Sabadell, fruit del procés participatiu Construint Ciutat 2019.

Dia: dissabte 25 de gener de 2020

Horari: de 17:30 a 19:00

Lloc: Centre Cívic de la Concòrdia, C. Lusitània, 3, Sabadell

Adreçat a un públic familiar.

+ info i inscripció prèvia (obligatòria): http://adenc.cat/calendari/vivim-respirem-replantegem-sabadell-juguem-jocs-de-taula-naturalistes/

Si vols fer una ullada a les instruccions de l’Ictio abans de venir, les pots descarregar aquí: https://botiga.assoc-cen.org/inici/

#ECOnsell 3: Plantar un arbre és molt bonic

D5II_12677 1000

Sí, plantar un arbre és molt bonic. I bo pel medi ambient, i realitzador, i inspirador, i educatiu, i mediàtic, i moltes coses positives més. I també és molt fàcil. Només cal aconseguir un arbret, que se’n poden trobar regalats a qualsevol viver, fer un forat i ficar-lo a dins. Au, ja pot començar a fixar CO2 i acollir biodiversitat. Però en realitat fer-ho bé no és tan senzill. Abans cal tenir en compte algunes coses:

  1. Primer de tot, hem d’aconseguir assessorament expert. Si no en tenim, millor no aventurar-se perquè podríem fer més mal que bé. Per internet podem trobar moltes guies i contactes.
  2. L’ideal seria deixar que l’ecosistema evolucioni al seu ritme, sense fer-hi res, tan sols controlant alteracions d’origen antròpic, incloent-hi espècies exòtiques invasores, trepig, circulació de vehicles, abocament de residus, focs… El problema és que aquesta estratègia pot implicar algunes dècades que, a escala humana, es poden fer eternes. Per això, i donada la declaració d’emergència climàtica, podem accelerar el procés aportant l’estructura dels arbres.
  3. Cal assegurar-se que plantem espècies autòctones. Per internet es fa propaganda de diverses espècies d’arbres amb molts avantatges, com una elevada capacitat de fixació de CO2 i contaminants, fixació del sòl, creixement ràpid… Però la majoria són espècies exòtiques que podrien esdevenir invasores i afectar molt negativament als ecosistemes, la biodiversitat autòctona i també a les infraestructures i activitats humanes.
  4. No n’hi ha prou amb utilitzar espècies autòctones, també cal que siguin varietats locals. Actualment ens falta molt coneixement sobre la diversitat genètica de moltes espècies i per evitar la desaparició de varietats locals, cal que els arbres siguin de la mateixa zona.
  5. Si encara volem fer-ho millor, hem d’evitar que tots els arbres que plantem siguin clons. Si només fem servir esqueixos, tots els arbres tindran una genètica idèntica. Per augmentar el futur de la població i de l’espècie, és millor que hi hagi certa diversitat genètica. Podem plantar alguns esqueixos però també hem de fer servir plançons extrets de zones d’alta densitat i llavors.
  6. Cal respectar l’hàbitat natural de cada espècie, així augmentarem les probabilitats de supervivència i respectarem la zonificació natural de la zona.
  7. A la natura la distribució de la vegetació és caòtica, cal evitar fer plantacions en línia o amb una distribució regular.
  8. Millor si podem aconseguir arbres de diferents edats (mides) per evitar que tot el bosc sigui homogeni. De vegades es fa difícil perquè els arbres més grans són molt cars i impliquen una logística molt complexa, però s’ha de fer el possible.
  9. Cal valorar si realment cal tutor per mantenir els arbres drets. A la natura molts arbres creixen torts.
  10. És molt important fer una mica de manteniment durant els primers anys. La gran majoria de les plantades pateixen una mortalitat molt elevada per falta d’aigua, herbes i espècies exòtiques invasores que competeixen per la llum, els nutrients i l’aigua, depredació d’herbívors i malalties. Moltes entitats en som víctimes perquè els recursos que aconseguim (subvencions i ajuts públics, donatius d’empreses…) gairebé mai inclouen una partida per manteniment i de vegades només es preocupen de fer la foto.
  11. Cal que els arbres que plantem tinguin un bon estat de salut. Per millorar la supervivència i no afectar altres arbres de l’entorn cal evitar que portin malalties, arrels massa atapeïdes a la torreta…
  12. No cal preocupar-se massa per les espècies herbàcies acompanyants, ja arribaran pels seus mitjans. Es més important és aconseguir una bona estructura.
  13. No hem d’oblidar l’ingredient secret: il·lusió.
  14. I si malgrat tot això no funciona a causa d’una sequera o un aiguat o un incendi o una bretolada o  qualsevol altre desastre, no ens hem de frustrar i hem de continuar treballant per la conservació de la natura perquè és el nostre futur. Segur que aprendrem dels nostres errors per millorar i no sempre tindrem mala sort.

Ah! I també fes alguna foto i fes-ne difusió…

#ECOnsell 2: Més enllà de la sostenibilitat

minimality

El concepte de sostenibilitat és realment mediàtic i fàcil d’entendre i potser per això s’ha de reconèixer que fins ara contribuït significativament a reduir els impactes humans sobre la natura. Tot i això, en els darrers anys han emergit nombroses crítiques al respecte. Per començar, la sostenibilitat es fa molt difícil o impossible de concretar en molts aspectes. Sovint no disposem d’informació fiable i eines útils per poder determinar si una activitat específica és o no sostenible o bé és tan complex esbrinar-ho que no resulta factible. En altres casos, la sostenibilitat no és econòmicament viable o senzillament no hi ha prou voluntat. Per una altra banda, hi ha activitats que mai podran ser sostenibles com, per exemple, l’extracció de minerals o la urbanització, entre d’altres. Per contra, hi ha altres activitats que es podrien gestionar per ser molt més respectuoses amb l’entorn en comparació amb ser només sostenibles.

Per aquest motiu, hauríem de ser capaços de mirar més enllà de l’estètica i ser realment pragmàtics. Tenint en compte que pràcticament totes les activitats humanes tenen un impacte sobre la natura, el millor que podem fer per tal de reduir-lo al màxim és, ni més ni menys, que fer un esforç per minimitzar l’activitat humana. Podríem fer una similitud grollera amb el terme minimalitat, molt relacionat a la tendència del minimalisme però amb una aplicació i sentit més clarament ambiental. Segons aquest concepte, el nostre objectiu hauria de ser reduir al màxim o eliminar tots aquelles activitats que realment no ens aporten cap benefici significatiu. A nivell particular, podríem començar per evitar molts envasos d’un sol ús, elements de decoració personal, de la llar o de negocis, piscines particulars, llums innecessaris, fer servir mitjans de transport motoritzats quan es pot anar a peu, aliments hipercalòrics, excés de productes d’origen animal, regals de compromís, petards, i un llarguíssim etcètera. Convidem a tothom a fer un llistat de tots els objectes que tenim a casa i les activitats que fem i valorar si realment ho necessitem o si bé en podem prescindir.

Alguns diran que aquesta filosofia és negativa per l’economia. I tenen raó… però només a curt termini, perquè a llarg termini el consumisme sortirà molt car i, en canvi, d’aquesta altra manera la gent acabarà optant per adquirir menys productes però de millor qualitat.

Segueix-nos, implicat i aporta la teva opinió i experiència a #ECOnsell o al nostre blog http://blog.assoc-cen.org/ca/

#ECOnsell 1: No intentis salvar el planeta, salva’t tu.

2020-01-01 Earth ls

Els científics creuen que les primeres formes de vida a la Terra van aparèixer fa uns 3.500 milions. Durant tot aquest llarguíssim temps, la Terra ha patit molts canvis, incloent-hi oscil·lacions importants de la temperatura, alteracions radicals de la composició química y episodis catastròfics provocats per impactes de meteorits, volcans o terratrèmols, entre d’altres. Alguns d’aquests canvis han provocat varies extincions massives. En coneixem cinc fins el moment i sovint es diu que som els protagonistes de la sisena. Fins el moment, s’han extingit milions d’espècies i, fem el que fem, moltes més ho faran en el futur però el planeta blau continuarà girant com si res i els seus nínxols seran ocupats per altres formes de vida. La qüestió és que la pròpia vida és una alteració en si mateixa. Des de que va aparèixer, la vida no ha parat de modificar el paisatge i la química del planeta sencer. Els organismes fotosintètics van “contaminar” d’oxigen l’atmosfera, verí letal pels organismes dominats fins el moment però imprescindible per poder evolucionar cap a formes més complexes. També hi ha hagut depredadors, competidors, plagues i epidèmies molt agressives responsables de girs inesperats en l’evolució de la vida. I entre tot aquest embolic, apareix l’espècie humana. Els canvis derivats del nostre domini són negatius per molts organismes i positius per d’altres però, amb més de 4.500 milions d’anys d’història, no sembla que sigui gaire rellevant pel nostre petit planeta. No deixarà de rodar. Fins i tot en el pitjor dels casos, encara que acabéssim destruint tot el planeta, les conseqüència tampoc serien gaire significatives perquè parlem de tan sols un minúscul puntet blau clar perdut enmig de milions i milions d’estrelles. L’Univers no ens trobarà a faltar.

La nostra gran intel·ligència ens ha permès dominar sobre totes les altres formes de vida, modificar el nostre entorn per millorar la nostra qualitat de vida i aprofitar els recursos naturals com mai s’havia aconseguit abans i assolir un èxit biològic inèdit. Tot i això, el nostre cervell encara no ha evolucionat prou com per adonar-se que el nostre comportament egoista no només està perjudicant altres espècies i el funcionament de la biosfera sinó que també està comprometent el nostre propi futur. Estem exhaurint molts recursos naturals i saturant els ecosistemes de residus i en conseqüència, aviat començarem a patir-ne les conseqüències en la nostra qualitat de vida. Pot ser abans del que ens pensem. Has pensat què passaria si el teu poble quedés inundat? O si ja no es pot cultivar a la teva regió? O si la pesca deixés de ser viable? O si ja no ens poguéssim banyar a la platja? O si ens arribessin malalties letals? O si els huracans esdevinguessin habituals?

Potser aquests canvis no ens interessen però això ja ha començat… No hem de salvar el planeta, ens hem de salvar nosaltres mateixos.

A partir d’aquesta filosofia, iniciem la difusió periòdica d’una sèrie de consells que tothom pot adoptar per mirar de reduir al màxim el nostre impacte sobre el medi ambient i poder aspirar així a un futur més esperançador.

 

Si et vols implicar, segueix-nos al blog o a les xarxes socials al #ECOnsells

http://blog.assoc-cen.org/ca/

www.linkedin.com/company/assoccen

www.facebook.com/assoc.cen

twitter.com/assoccen

www.instagram.com/associaciocen

Encara no tens el teu Papilio?

papilio

Les papallones són uns insectes diferents als altres. Les seves ales no deixen indiferent a ningú i el seu aleteig ens deixa a tots bocabadats. Papilio és el joc de taula que et convida a descobrir-les, a entendre-les i a estimar-les una miqueta més. Es tracta d’un joc didàctic que segueix les vicissituds d’un seguit de papallones.

Papilio és un joc per a 2-5 jugadors de totes les edats, i especialment des dels 6 anys fins al públic adult. Hi ha tres nivells de dificultat perquè l’aprenentatge sigui gradual fins a dominar tots els aspectes del joc. Recrea la vida de les papallones en el seu hàbitat natural i també la influència de l’activitat humana i del clima. La dinàmica del joc és àgil, d’anades i vingudes. Es tracta d’un joc de simulació dels diferents factors que condicionen les papallones i a la vegada on els jugadors malden per tenir un territori més ric en biodiversitat.

Darrere de Papilio hi ha un grup de naturalistes que recentment ha iniciat el camí de la divulgació del món de les papallones i el patrimoni natural en general sota el nom de PllD. A Papilio conflueixen la voluntat didàctica, la inquietud naturalista, l’afició per la fotografia de natura i un cert desfici pels jocs de taula.

El pots aconseguir a la nostra botiga per 15 €: https://botiga.assoc-cen.org/product/papilio/

BLACK FISH. Ictio a 10 € només el 29 de novembre

BlackFish2

Encara no tens l’Ictio? Aquest divendres 29 és un bon moment per aconseguir-lo per només 10 €.

El regal perfecte per un amic invisible, el Tió, la Tiona, els Reis o, senzillament, fer un detall a una bona amistat.

No perdis aquesta oportunitat única: https://botiga.assoc-cen.org/inici/

Recorda que també et pots estalviar l’enviament si el reculls en mà amb el cupó “recullojo” (només vàlid per Ictio i/o Papilio a Girona i qualsevol producte a Reus).

També pots trobar el teu Ictio en aquestes botigues (12 €):

BARCELONA

  • Oryx: C/ Balmes 71  ·  08007  ·  Barcelona
  • Museu de Ciències Naturals de Barcelona: Parc del Fòrum Plaça Leonardo da Vinci, 4-5 08019 · Barcelona
  • Zoo de Barcelona: c/ Wellington, s/n 08005 Barcelona
  • Llibreria de la Diputació de Barcelona: Avda. Diagonal, 393, Baixos 08008 Barcelona
  • Parc Natural del Cadí-Moixeró: C/ La Vinya, 1 08695 Bagà
  • Museu del Ter: Passeig del Ter, 2, 08560 Manlleu
  • Muntanya de Llibres: C. Jacint Verdaguer, 31 08500 Vic

GIRONA

  • Museu Darder: Plaça dels Estudis 2 17820 Banyoles
  • JugarXJugar: Carrer Nou, 4, 17001 Girona
  • Zeppelin: Pl. Santa Susanna, 7 17001 Girona
  • Via Lúdica: C/ Pere Coll i Güitó 14 17190 Salt
  • Cannet jocs: C. Pare Lluís Rodés, 2 17430 Santa Coloma de Farners

TARRAGONA

  • El Árbol: C. Sant Elies, 39 43201 Reus

LLEIDA

  • Aubèrria natura i patrimoni: Regència d’Urgell, 22 25700 la Seu d’Urgell

 

Ornitocastanyada a la fundació Plegadis

 

plegadis

Vine a celebrar la castanyada a la fundació Plegadis

Activitats:

  • Anellament d’ocells
  • Visita a les instal·lacions de Plegadis
  • Taller de construcció de caixes niu
  • Sortides guiades a l’hemidelta sud a veure ocells
  • Curs teòric/pràctic de voluntaris de la Fundació Plegadis

Dinar:

Menjar popular amb degustació de plats locals i castanyes!

Activitats gratuïtes*

*Inscripció obligatòria. Dinar no inclòs (gratuït pels voluntaris de la Fundació Plegadis i 25% de descompte pels socis de l’associació CEN)

Dia i hora: diumenge 3 de novembre a partir de les 9:00 h

Lloc: aula mediambiental de la Fundació Plegadis

Contacte i inscripcions: ssales@fundacioplegadis.org o 616 994 030

 

Lliçó NO apresa…

IMG3_10342

 

 

 

 

 

 

Es veia venir que havia de tornar a passar. Una altra vegada s’ha emprenyat el Francolí i ho ha arrasat tot. Cotxes, ponts, edificis, arbres i també hi ha hagut víctimes humanes. El mateix que fa poc més de vint anys, i ja en portem unes quantes. Els experts no paren de dir-ho de fa temps però ningú els ha fet gaire cas perquè l’estadística deia que les probabilitats de que tornés a passar eren d’una cada cent anys i els humans tenim una perspectiva a molt curt termini (4 anys?). Però l’estadística és només estadística i les forces de la natura no respecten cap regularitat. Potser no es torna a repetir fins d’aquí 200 anys però també podria tornar a passar l’any vinent. Ningú ho sap i ha quedat ben palès.

Per aquest motiu, tan sols podem de fer una cosa: respectar l’espai dels ecosistemes fluvials. És fàcil de dir però car d’implementar. Evidentment, ningú vol perdre diners per una “mera” estadística però és una llàstima que el cost de no fer-ho sigui tan elevat. Qui sap quin preu té una vida…

Hem de ser valents. Ja ens ha quedat clar fins on pot arribar l’aigua. Tan sols hem d’evitar construir res important en aquesta zona. No s’ha d’aixecar cap tipus d’edifici en la zona inundable i encara menys habitatges amb gent a dins. Els ponts, hauran de ser més alts i els ponts històrics s’hauran d’adaptar igualment, per molt elevat que sigui el seu valor patrimonial. Això formarà també part de la seva història. Seria un gran error tornar a restaurar-los tal i com eren. I NO, la culpa NO ha estat mai dels arbres. Ni dels arbres del bosc de ribera ni dels arbres dels boscos adjacents. És cert que molts han estat arrossegats, han taponat ponts i han augmentat la virulència però el resultat no hauria estat gaire diferent si no n’hi hagués hagut. De fet, fins i tot podria haver estat pitjor perquè sense fricció l’aigua encara hauria assolit més velocitat i, per tant, major capacitat de destrucció. Aquesta vegada no hi havia res a fer però davant altres avingudes més moderades, els arbres juguen un paper molt important perquè frenen significativament la velocitat de l’aigua i, encara que el riu arrossegui alguns arbres i es tapin ponts, el resultat és que ens han protegit. Sense tenir en compte els altres nombrosos i importants serveis ecosistèmics que ens ofereixen. Cansa ja molt sentir que si l’Agència Catalana de l’Aigua hagués netejat les lleres, els efectes negatius haurien estat menors. No alimentem la ràbia amb més ignorància, si us plau. Per començar, s’hauria de fer una inversió milionària que implicaria un augment considerable i extremadament impopular dels impostos i, en segon lloc, tampoc hauria servit de gaire res en aquesta ocasió tan extrema.

Pensem que la nostra tecnologia no té límits i sovint ens fa oblidar que “encara” formem part de la NATURA i estem sotmesos a la seva llei. Res no pot aturar aquesta immensa quantitat d’aigua, la única cosa que podem fer és apartar-nos, respectar el territori del riu i admirar-lo. La qüestió és si aquesta vegada serem prou intel·ligents o si tornarem, per enèsima vegada, a ensopegar amb la mateixa pedra…

Per més informació, podeu consultar: