Ja fa un parell d’anys que treballem per a la conservació del cranc de riu ibèric (Austropotamobius pallipes) al riu Glorieta però aquest estiu hem pogut fer molta més feina gràcies a un ajut del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural i l’ajuda de 9 voluntaris i voluntàries. La principal activitat d’aquest projecte era eradicar una població de cranc de riu americà (Procambarus clarkii) que amenaça l’espècie autòctona. No hem aconseguit eradicar completament la població però l’hem castigat molt. Per tal que la població no es recuperi i tot aquest esforç no sigui en va, anirem fent un mínim d’una o dues visites al mes per acabar d’eliminar tots els crancs americans, ara però només amb voluntariat.

El 4 de novembre  vam anar la Mika, l’Adam i jo a fer un descast nocturn. En tan sols 4 hores, de les 8 a les 12 de la nit, vam capturar 75 crancs amb les mans i un salabre. El 6 de desembre hi vam tornar i en vam capturar 94. Aquesta segona vegada, els crancs estaven molt més quiets pel fred intens de les darreres setmanes però, sorprenent, encara vam trobar una femella amb cries.

Vam anar-hi de nit perquè és quan els crancs de riu es poden capturar amb més facilitat. Amb les vadejadores (botes altes fins al pit), els guants llargs i la llanterna, l’Adam va començar a fer broma com si fóssim extraterrestres. Després ens vam adonar que aquesta devia ser una mica la sensació dels crancs: Estan buscant menjar tan tranquils en la foscor i de sobte apareix una llum molt intensa del cel. No veuen res i es queden totalment quiets mentre nosaltres, els extrafluvials, apropem lentament la mà o el salabre per atrapar-los ràpidament com si fos una abducció i ficar-los  a la bossa. Millor no explico el que continua. Per la propera vegada mirarem d’aconseguir frontals potents perquè moltes vegades ens faltaven mans.

A més de treballar per una bona causa, vam poder gaudir de la bellesa del Glorieta a la nit i de la millor companyia. Tota una experiència!