Pitjar un botó s’ha convertit en una tasca extremadament fàcil. Des de no fa gaire (a escala geològica), l’espècie humana gaudeix d’electricitat per tenir llum, refredar, escalfar, ventar, veure la televisió, escoltar la ràdio, afaitar-se i moltes coses més. Però, d’on venen els electrons que poden fer tota aquesta feina? La teva factura de la llum hauria de venir acompanyada d’un gràfic sobre l’origen de l’electricitat i un altre sobre el seu impacte mediambiental.

Gairebé un terç de l’energia a nivell estatal prové de combustibles fòssils. No cal dir gaire res dels combustibles fòssils, a part de l’impacte directe de les extraccions sobre els ecosistemes i els vessaments, molt més habituals del que la gent es pensa, representen CO2 i més CO2 a l’atmosfera. Escalfament global i ja l’hem liada…

L’energia nuclear aporta una mica més del 20%. Tot i que sovint es venen com energia verda perquè no emeten CO2 (directament), el risc radioactiu de les nuclears es ven conegut, tot i que de l’impacte de l’extracció de l’urani no se’n parla gaire. Malgrat tot, els grans accidents nuclears de Txernòbil i Fukushima han demostrat tenir un efecte molt positiu per la biodiversitat, ja que es veu que la presència humana és molt pitjor que la pròpia radioactivitat (no és un acudit…).

A part d’altres fonts d’energia minoritàries, ens queden les renovables. Representen gairebé un altre terç i, per sort, sembla que van en augment. No emeten CO2 directament, indirectament sí a causa de la fabricació, el transport, el manteniment (de vegades més del que sembla) i altres activitats indirectament relacionades. De moment, l’energia eòlica sembla ser la que menor impacte ambiental té i també la més rendible, tot i que l’energia solar està avançant molt. Però malgrat ser renovables i representar l’opció més respectuosa amb el medi ambient, això no vol dir que no tinguin un impacte ecològic. Per exemple, les ràpides aspes dels generadors eòlics provoquen la mort de centenars d’ocells cada any i tampoc hem d’oblidar l’impacte visual sobre el paisatge. L’energia hidràulica implica la construcció de preses i rescloses que dificulten o impossibiliten els desplaçaments de la fauna aquàtica als rius. Aquestes barreres poden tenir un gran impacte sobre les espècies de peixos migradors i fins i tot causar o contribuir a la seva extinció, tal i com ha passat amb l’esturió o la guerxa. I finalment, tenim l’energia solar. Els seus impactes ecològic i visual directes es poden reduir considerablement si s’instal·len sobre edificacions i el manteniment és molt baix però el cost econòmic i energètic de fabricació és, encara, molt elevat. Per tant, ni tan sols les energies renovables són tan positives pel medi ambient com ens volen fer creure però hem de ser optimistes i pensar que els avenços tecnològics cada vegada ens ofereixen opcions més respectuoses amb la natura. Les energies renovables no són encara la solució perfecta però són molt millors que les altres opcions del mercat.

En el fons gairebé ningú pot saber amb certesa d’on venen els electrons que arriben a casa seva perquè tota l’energia, la més contaminant i la més respectuosa amb el medi ambient, es barreja i es distribueix al mateix sistema elèctric. Tot i això, contractant empreses elèctriques que prioritzen les energies renovables, estaràs afavorint indirectament les renovables i penalitzant les fonts d’energia menys respectuoses amb el medi ambient. Consulta la teva factura i compara l’impacte mediambiental amb les empreses alternatives.

Sí, plantar un arbre és molt bonic. I bo pel medi ambient, i realitzador, i inspirador, i educatiu, i mediàtic, i moltes coses positives més. I també és molt fàcil. Només cal aconseguir un arbret, que se’n poden trobar regalats a qualsevol viver, fer un forat i ficar-lo a dins. Au, ja pot començar a fixar CO2 i acollir biodiversitat. Però en realitat fer-ho bé no és tan senzill. Abans cal tenir en compte algunes coses:

1. Primer de tot, hem d’aconseguir assessorament expert. Si no en tenim, millor no aventurar-se perquè podríem fer més mal que bé. Per internet podem trobar moltes guies i contactes.
2. L’ideal seria deixar que l’ecosistema evolucioni al seu ritme, sense fer-hi res, tan sols controlant alteracions d’origen antròpic, incloent-hi espècies exòtiques invasores, trepig, circulació de vehicles, abocament de residus, focs… El problema és que aquesta estratègia pot implicar algunes dècades que, a escala humana, es poden fer eternes. Per això, i donada la declaració d’emergència climàtica, podem accelerar el procés aportant l’estructura dels arbres.
3. Cal assegurar-se que plantem espècies autòctones. Per internet es fa propaganda de diverses espècies d’arbres amb molts avantatges, com una elevada capacitat de fixació de CO2 i contaminants, fixació del sòl, creixement ràpid… Però la majoria són espècies exòtiques que podrien esdevenir invasores i afectar molt negativament als ecosistemes, la biodiversitat autòctona i també a les infraestructures i activitats humanes.
4. No n’hi ha prou amb utilitzar espècies autòctones, també cal que siguin varietats locals. Actualment ens falta molt coneixement sobre la diversitat genètica de moltes espècies i per evitar la desaparició de varietats locals, cal que els arbres siguin de la mateixa zona.
5. Si encara volem fer-ho millor, hem d’evitar que tots els arbres que plantem siguin clons. Si només fem servir esqueixos, tots els arbres tindran una genètica idèntica. Per augmentar el futur de la població i de l’espècie, és millor que hi hagi certa diversitat genètica. Podem plantar alguns esqueixos però també hem de fer servir plançons extrets de zones d’alta densitat i llavors.
6. Cal respectar l’hàbitat natural de cada espècie, així augmentarem les probabilitats de supervivència i respectarem la zonificació natural de la zona.
7. A la natura la distribució de la vegetació és caòtica, cal evitar fer plantacions en línia o amb una distribució regular.
8. Millor si podem aconseguir arbres de diferents edats (mides) per evitar que tot el bosc sigui homogeni. De vegades es fa difícil perquè els arbres més grans són molt cars i impliquen una logística molt complexa, però s’ha de fer el possible.
9. Cal valorar si realment cal tutor per mantenir els arbres drets. A la natura molts arbres creixen torts.
10. És molt important fer una mica de manteniment durant els primers anys. La gran majoria de les plantades pateixen una mortalitat molt elevada per falta d’aigua, herbes i espècies exòtiques invasores que competeixen per la llum, els nutrients i l’aigua, depredació d’herbívors i malalties. Moltes entitats en som víctimes perquè els recursos que aconseguim (subvencions i ajuts públics, donatius d’empreses…) gairebé mai inclouen una partida per manteniment i de vegades només es preocupen de fer la foto.
11. Cal que els arbres que plantem tinguin un bon estat de salut. Per millorar la supervivència i no afectar altres arbres de l’entorn cal evitar que portin malalties, arrels massa atapeïdes a la torreta…
12. No cal preocupar-se massa per les espècies herbàcies acompanyants, ja arribaran pels seus mitjans. Es més important és aconseguir una bona estructura.
13. No hem d’oblidar l’ingredient secret: il·lusió.
14. I si malgrat tot això no funciona a causa d’una sequera o un aiguat o un incendi o una bretolada o  qualsevol altre desastre, no ens hem de frustrar i hem de continuar treballant per la conservació de la natura perquè és el nostre futur. Segur que aprendrem dels nostres errors per millorar i no sempre tindrem mala sort.

Ah! I també fes alguna foto i fes-ne difusió…

El concepte de sostenibilitat és realment mediàtic i fàcil d’entendre i potser per això s’ha de reconèixer que fins ara contribuït significativament a reduir els impactes humans sobre la natura. Tot i això, en els darrers anys han emergit nombroses crítiques al respecte. Per començar, la sostenibilitat es fa molt difícil o impossible de concretar en molts aspectes. Sovint no disposem d’informació fiable i eines útils per poder determinar si una activitat específica és o no sostenible o bé és tan complex esbrinar-ho que no resulta factible. En altres casos, la sostenibilitat no és econòmicament viable o senzillament no hi ha prou voluntat. Per una altra banda, hi ha activitats que mai podran ser sostenibles com, per exemple, l’extracció de minerals o la urbanització, entre d’altres. Per contra, hi ha altres activitats que es podrien gestionar per ser molt més respectuoses amb l’entorn en comparació amb ser només sostenibles.

Per aquest motiu, hauríem de ser capaços de mirar més enllà de l’estètica i ser realment pragmàtics. Tenint en compte que pràcticament totes les activitats humanes tenen un impacte sobre la natura, el millor que podem fer per tal de reduir-lo al màxim és, ni més ni menys, que fer un esforç per minimitzar l’activitat humana. Podríem fer una similitud grollera amb el terme minimalitat, molt relacionat a la tendència del minimalisme però amb una aplicació i sentit més clarament ambiental. Segons aquest concepte, el nostre objectiu hauria de ser reduir al màxim o eliminar tots aquelles activitats que realment no ens aporten cap benefici significatiu. A nivell particular, podríem començar per evitar molts envasos d’un sol ús, elements de decoració personal, de la llar o de negocis, piscines particulars, llums innecessaris, fer servir mitjans de transport motoritzats quan es pot anar a peu, aliments hipercalòrics, excés de productes d’origen animal, regals de compromís, petards, i un llarguíssim etcètera. Convidem a tothom a fer un llistat de tots els objectes que tenim a casa i les activitats que fem i valorar si realment ho necessitem o si bé en podem prescindir.

Alguns diran que aquesta filosofia és negativa per l’economia. I tenen raó… però només a curt termini, perquè a llarg termini el consumisme sortirà molt car i, en canvi, d’aquesta altra manera la gent acabarà optant per adquirir menys productes però de millor qualitat.

Segueix-nos, implicat i aporta la teva opinió i experiència a #ECOnsell o al nostre blog http://blog.assoc-cen.org/ca/

Els científics creuen que les primeres formes de vida a la Terra van aparèixer fa uns 3.500 milions. Durant tot aquest llarguíssim temps, la Terra ha patit molts canvis, incloent-hi oscil·lacions importants de la temperatura, alteracions radicals de la composició química y episodis catastròfics provocats per impactes de meteorits, volcans o terratrèmols, entre d’altres. Alguns d’aquests canvis han provocat varies extincions massives. En coneixem cinc fins el moment i sovint es diu que som els protagonistes de la sisena. Fins el moment, s’han extingit milions d’espècies i, fem el que fem, moltes més ho faran en el futur però el planeta blau continuarà girant com si res i els seus nínxols seran ocupats per altres formes de vida. La qüestió és que la pròpia vida és una alteració en si mateixa. Des de que va aparèixer, la vida no ha parat de modificar el paisatge i la química del planeta sencer. Els organismes fotosintètics van “contaminar” d’oxigen l’atmosfera, verí letal pels organismes dominats fins el moment però imprescindible per poder evolucionar cap a formes més complexes. També hi ha hagut depredadors, competidors, plagues i epidèmies molt agressives responsables de girs inesperats en l’evolució de la vida. I entre tot aquest embolic, apareix l’espècie humana. Els canvis derivats del nostre domini són negatius per molts organismes i positius per d’altres però, amb més de 4.500 milions d’anys d’història, no sembla que sigui gaire rellevant pel nostre petit planeta. No deixarà de rodar. Fins i tot en el pitjor dels casos, encara que acabéssim destruint tot el planeta, les conseqüència tampoc serien gaire significatives perquè parlem de tan sols un minúscul puntet blau clar perdut enmig de milions i milions d’estrelles. L’Univers no ens trobarà a faltar.

La nostra gran intel·ligència ens ha permès dominar sobre totes les altres formes de vida, modificar el nostre entorn per millorar la nostra qualitat de vida i aprofitar els recursos naturals com mai s’havia aconseguit abans i assolir un èxit biològic inèdit. Tot i això, el nostre cervell encara no ha evolucionat prou com per adonar-se que el nostre comportament egoista no només està perjudicant altres espècies i el funcionament de la biosfera sinó que també està comprometent el nostre propi futur. Estem exhaurint molts recursos naturals i saturant els ecosistemes de residus i en conseqüència, aviat començarem a patir-ne les conseqüències en la nostra qualitat de vida. Pot ser abans del que ens pensem. Has pensat què passaria si el teu poble quedés inundat? O si ja no es pot cultivar a la teva regió? O si la pesca deixés de ser viable? O si ja no ens poguéssim banyar a la platja? O si ens arribessin malalties letals? O si els huracans esdevinguessin habituals?

Potser aquests canvis no ens interessen però això ja ha començat… No hem de salvar el planeta, ens hem de salvar nosaltres mateixos.

A partir d’aquesta filosofia, iniciem la difusió periòdica d’una sèrie de consells que tothom pot adoptar per mirar de reduir al màxim el nostre impacte sobre el medi ambient i poder aspirar així a un futur més esperançador.

Si et vols implicar, segueix-nos al blog o a les xarxes socials al #ECOnsells

http://blog.assoc-cen.org/ca/

www.linkedin.com/company/assoccen

www.facebook.com/assoc.cen

twitter.com/assoccen

www.instagram.com/associaciocen