Aquest cap de setmana hem participat en 3 actuacions de neteja en el marc del Let’s clean up Europe! a la riera de la Selva, al riu Francolí i al riu Glorieta més una altra que es farà el proper divendres.

A la riera de la Selva, un centenar d’alumnes de les escoles Abel Ferrater (+ l’antiga Gil Cristià) i Sant Rafael  (que han adoptat la riera de la Selva) amb la col·laboració de l’Ajuntament de la Selva del Camp vam recollir 15 sacs grans de residus. A banda dels residus més típics, com llaunes, brics i ampolles de refresc, mocadors de paper o ampolles de vidre, també vam trobar una torre de dutxa, un microones, un cotxet per nadons, plaques de fibra de vidre, un ventilador, calefactor i moltes rajoles. Tot això, a tocar de la deixalleria municipal. Vergonyós.

Al Morell, uns 50 alumnes de dos grups de segon d’ESO de l’institut del Morell amb la col·laboració de l’Ajuntament del Morell i l’organització de la Diputació de Tarragona van netejar l’entorn de la Granja. Van emplenar 6 sacs de deixalles abocades per gent que, en teoria, van a gaudir de l’entorn. A més dels residus típics, també es van recollir restes de cadires.

En aquest cas, vam combinar l’activitat amb un taller sobre fisicoquímica del riu Francolí, on vam fer una estimació del cabal, mesurar diverses variables fisicoquímiques com l’oxigen dissolt, el pH o la conductivitat elèctrica i analitzar al camp les concentracions de nutrients amb un analitzador portàtil.

El proper divendres, repetim neteja i taller per 50 alumnes més dels altres dos grups de segon d’ESO.

L’activitat del riu Glorieta estava organitzada per l’Ajuntament d’Alcover, es feia en col·laboració amb els ADF i els Bombers voluntaris i era oberta al públic general. Hi van participat 36 persones de totes les edats i de tots els racons del Camp de Tarragona. Es van emplenar 9 sacs de residus. La majoria es van emplenar a la Font Fresca, amb algun racó utilitzat com abocador d’electrodomèstics i altres andròmines i l’entorn més immediat de la Font, on algunes persones que aprofiten la seva aigua hi aboquen les ampolles i garrafes que ja no necessiten. Al tram alt, de Mas de Forès fins el Niu de l’Àliga i les Fonts del Glorieta, per sort cada vegada hi ha menys deixalles. Fa quatre anys encara hi havia racons que semblaven autèntics abocadors incontrolats però ha anat millorant any rere any gràcies a les campanyes de neteja, sensibilització i, malgrat les queixes d’alguns, l’augment del preu de l’aparcament de mas de Forès, entre altres mesures. Tot i això, sembla inconcebible com encara hi ha gent que és capaç de pujar una llauna o un entrepà però no es digna a baixar la llauna buida i el paper d’alumini. Per una altra banda, ens preocupa especialment el fet que cada vegada s’hi aboquen més tovalloletes humides, que són sintètiques i no es degraden fàcilment.

Alguns dels residus que la gent aboca a la natura provoquen un impacte merament estètic i es degraden en relativament poc temps, com els mocadors de paper o les restes de fruita però d’altres poden ser molt perjudicials. Per exemple, els plàstics de les bosses, ampolles de begudes, aplicadors de tampons, tovalloletes humides i altres coses, són molt resistents i poden trigar centenars d’anys a degradar-se. Aquests residus tenen un impacte molt directe sobre la fauna. Efectivament, cada any moren milers d’ocells que s’empassen taps de begudes ensucrades enganyades per la bona olor, o queden atrapats en els plàstics per transportar les llaunes. Les tortugues marines mengen bosses de plàstic pensant que són meduses i les balenes no poden separar els residus del krill. A més, els vidres poden provocar incendis.

Però això no es queda aquí. Els residus també ens estan afectant a nosaltres. A més de perdre biodiversitat, alguns d’aquests residus arriben a la nostra dieta. Alguns contaminants s’infiltren fins a les aigües freàtiques o als rius d’on aprofitem l’aigua per beure, mentre que altres entren la xarxa tròfica. Per exemple, els trossets de plàstic minúsculs derivats de teixits sintètics, sabons exfoliants, bosses i envasos són consumits pel zooplàncton i aquest constitueix l’aliment de molts peixos com les sardines o els seitons que, alhora, són aliment d’altres peixos com la tonyina, de manera que arriben a les nostres taules enriquides en plàstic que acumulem en els nostres teixits per la resta de la nostra vida i podrien derivar en malalties tan preocupants com el càncer.

Però deixant de menjar peix no solucionarem el problema perquè tots els altres aliments també acumulen, per una o una altra via, la gran diversitat de residus que generem, com metalls pesants, medicaments, gasos nocius i un llarg etcètera.

Per resoldre aquest problema cada vegada més important i preocupant, es pot fer força feina a nivell polític però, sobretot, tenim el poder els consumidors perquè som nosaltres mateixos els que decidim, sovint sense saber-ho, fomentar o no la fabricació de productes nocius i abocar els residus o no a la natura.