Es veia venir que havia de tornar a passar. Una altra vegada s’ha emprenyat el Francolí i ho ha arrasat tot. Cotxes, ponts, edificis, arbres i també hi ha hagut víctimes humanes. El mateix que fa poc més de vint anys, i ja en portem unes quantes. Els experts no paren de dir-ho de fa temps però ningú els ha fet gaire cas perquè l’estadística deia que les probabilitats de que tornés a passar eren d’una cada cent anys i els humans tenim una perspectiva a molt curt termini (4 anys?). Però l’estadística és només estadística i les forces de la natura no respecten cap regularitat. Potser no es torna a repetir fins d’aquí 200 anys però també podria tornar a passar l’any vinent. Ningú ho sap i ha quedat ben palès.
Per aquest motiu, tan sols podem de fer una cosa: respectar l’espai dels ecosistemes fluvials. És fàcil de dir però car d’implementar. Evidentment, ningú vol perdre diners per una “mera” estadística però és una llàstima que el cost de no fer-ho sigui tan elevat. Qui sap quin preu té una vida…
Hem de ser valents. Ja ens ha quedat clar fins on pot arribar l’aigua. Tan sols hem d’evitar construir res important en aquesta zona. No s’ha d’aixecar cap tipus d’edifici en la zona inundable i encara menys habitatges amb gent a dins. Els ponts, hauran de ser més alts i els ponts històrics s’hauran d’adaptar igualment, per molt elevat que sigui el seu valor patrimonial. Això formarà també part de la seva història. Seria un gran error tornar a restaurar-los tal i com eren. I NO, la culpa NO ha estat mai dels arbres. Ni dels arbres del bosc de ribera ni dels arbres dels boscos adjacents. És cert que molts han estat arrossegats, han taponat ponts i han augmentat la virulència però el resultat no hauria estat gaire diferent si no n’hi hagués hagut. De fet, fins i tot podria haver estat pitjor perquè sense fricció l’aigua encara hauria assolit més velocitat i, per tant, major capacitat de destrucció. Aquesta vegada no hi havia res a fer però davant altres avingudes més moderades, els arbres juguen un paper molt important perquè frenen significativament la velocitat de l’aigua i, encara que el riu arrossegui alguns arbres i es tapin ponts, el resultat és que ens han protegit. Sense tenir en compte els altres nombrosos i importants serveis ecosistèmics que ens ofereixen. Cansa ja molt sentir que si l’Agència Catalana de l’Aigua hagués netejat les lleres, els efectes negatius haurien estat menors. No alimentem la ràbia amb més ignorància, si us plau. Per començar, s’hauria de fer una inversió milionària que implicaria un augment considerable i extremadament impopular dels impostos i, en segon lloc, tampoc hauria servit de gaire res en aquesta ocasió tan extrema.
Pensem que la nostra tecnologia no té límits i sovint ens fa oblidar que “encara” formem part de la NATURA i estem sotmesos a la seva llei. Res no pot aturar aquesta immensa quantitat d’aigua, la única cosa que podem fer és apartar-nos, respectar el territori del riu i admirar-lo. La qüestió és si aquesta vegada serem prou intel·ligents o si tornarem, per enèsima vegada, a ensopegar amb la mateixa pedra…
Per més informació, podeu consultar:
- Ortiz, J. D. 2015. El desafiament de conservar el llit sobre el riu a la Riba. Blog de l’associació CEN. http://blog.assoc-cen.org/el-desafiament-de-conservar-el-llit-sobre-el-riu-a-la-riba/
- Ortiz, J., Blay, J., Sierra, J., Roig, N., Merseburger, G., Pérez Paricio, A., Buqueras, X. i Schuhmacher, M. 2014. La vida al riu Francolí. Els humans i els sistemes aquàtics. 414 pp. Publicacions URV, Tarragona. ISBN: 978-84-695-9177-2. http://publicacionsurv.cat/llibres-digitals/eina-e/item/443-la-vida-al-riu-francol%C3%AD
- 324. 2019. Netejar la llera dels rius no hauria evitat els desbordaments. https://www.ccma.cat/324/netejar-la-llera-dels-rius-no-hauria-evitat-els-desbordaments-dels-rius/noticia/2958271/#origen=notirelacionada
- I molt més!