Fa una setmana o dos, la Lídia em va dir que li havien aparegut uns peixos petits a una bassa d’un mas que era alimentada amb aigua del pantà de Riudecanyes i em va preguntar si em semblava bé portar aquells peixets a una altra bassa d’un mas que té a l’Abiol.

Li vaig dir que no ho acabava de veure clar però que, en qualsevol cas, el primer que havíem de fer era esbrinar de quina espècie es tractava. Ahir hi vam anar i hi vam trobar dos surant a l’arqueta d’entrada de l’aigua. Estaven força desfigurats així que vam intentar capturar-ne un. Amb l’ajuda d’un salabret de la meva filla i una mica de sort, ho vam aconseguir. Vaig descartar la meva primera impressió perquè no m’ho podia (o volia) creure i vaig optar per fer alguna foto per enviar-ho a un especialista. Així que li vaig demanar a la Lídia que l’agafés amb la mà mentre enfocava amb el mòbil. Tot i que el peix es trobava molt dèbil perquè havia patit molta gana, en pocs segons es va bufar. La Lídia va començar a cridar però va ser prou valenta per aguantar la sessió fotogràfica. Bé, al final el vaig haver d’agafar jo.

Doncs resulta que el nostre amic Lluís (www.cebcat-labalca.cat), ens ha confirmat que es tracta d’una lucioperca (Sander lucioperca, http://ca.wikipedia.org/wiki/Lucioperca), un peix piscívor originari del nord-est d’Europa que pot arribar a fer un metre de longitud. El més probable és que hagin arribat a Riudecanyes gràcies a alguns pescadors egoistes i ignorants de tot el mal que fan les espècies exòtiques a la fauna autòctona. En aquesta bassa ho tenen una mica magre perquè no tenen menjar però segur que ja han arribat també a altres basses amb gambúsies, peixos vermells o altres espècies comestibles. Jo no em ficaria a l’aigua amb aquests…

Afegim doncs, una altra espècie exòtica invasora al llistat. No l’afegirem al llibre del Francolí perquè ja està en fase de revisions finals i no acabaríem mai. A veure fins on arribem…